banyeres.org

Banyeres del Penedès és un municipi de 12,19 km² situat al centre del Baix Penedès, dins la depressió penedesenca i entre les serralades Litoral i Prelitoral. Té una població aproximada de 3.395 habitants (2024) i el nucli urbà s’assenta sobre un turó a uns 173 metres d’altitud. El terme municipal està travessat per la riera de Banyeres i el torrent de Llorenç, i una part important del seu territori es troba sobre un aqüífer subterrani que li confereix abundants recursos hídrics.

El Baix Penedès és una comarca formada per 14 municipis situada entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Tradicionalment ha estat un territori agrícola, amb el conreu de la vinya com a element paisatgístic i econòmic destacat. La Denominació d’Origen Penedès, que s’estén per aquest territori i altres zones veïnes, compta amb unes 2.500 hectàrees de vinya i més de 150 cellers. Tot i que la regió té una llarga tradició vitivinícola, la DO en si és una figura moderna que regula i protegeix la producció actual.

En les darreres dècades, el Baix Penedès ha experimentat un fort creixement demogràfic i urbanístic, impulsat per la seva proximitat a les àrees metropolitanes i per la millora de les comunicacions. Aquest creixement ha comportat una transformació del paisatge, amb la proliferació de polígons industrials, infraestructures i zones residencials que han reduït progressivament l’espai agrícola. Aquest procés genera un debat sobre la preservació del sòl agrari i del paisatge tradicional. La pressió urbanística i logística planteja el repte de compatibilitzar el desenvolupament econòmic amb la protecció del territori. Per això, la planificació territorial es considera clau per garantir la conservació del patrimoni agrícola i la sostenibilitat futura de la comarca.

La pagesia és el cor del territori. Generacions de pagesos han treballat la terra del Baix Penedès mantenint el paisatge agrícola, els marges de pedra seca, les vinyes i els camps que defineixen l'identitat del territori. Però avui, aquest model de vida mil·lenari es troba en una crisi sense precedents: el relleu generacional és el principal repte de la pagesia actual.

La realitat és alarmant: la majoria de pagesos són persones majors de 65 anys, i només un 9,62% dels agricultors tenen menys de 40 anys. Són poquíssims els joves que s'incorporen al camp, i encara menys els que donaran continuïtat a l'explotació familiar. Molts fills de pagesos han optat per estudiar o treballar fora, buscant una feina amb horaris regulars, sou fix a final de mes i millor qualitat de vida. Com diu un pagès garriguenc: "El meu fill va veure que aquí no hi havia la vida". Qui es queda al camp sap que la pagesia és una tasca sacrificada: són mesos seguits de feina sense festius, inversions que molts joves no poden assumir, i un preu del raïm que no s'ha actualitzat en dècades mentre els costos de producció s'han disparat.

Les grans bodegues i cellers marquen el preu del raïm a tot el sector, i la desunió de la pagesia fa difícil combatre aquesta situació. Davant la jubilació imminent de molts pagesos sense relleu, el futur de les petites explotacions penedesenques penja d'un fil. Sense mesures que facin la pagesia una opció viable i atractiva per als joves —amb preus justos, ajuts clars i simplificació burocràtica— el risc és que només les grans explotacions industrials siguin viables, i que el paisatge de vinya sigui gestionat per multinacionals mentre desapareix la pagesia familiar que l'ha creat i mantingut durant segles.

La cultura a Banyeres del Penedès es defineix com la memòria col·lectiva que uneix el poble amb el seu territori, mantenint vives tradicions i identitat. En l'àmbit artístic, la figura més rellevant és l'escultor Josep Cañas i Cañas (1905-2001). La seva obra, caracteritzada per la monumentalitat i les formes arrodonides, va rebre el reconeixement de la Creu de Sant Jordi el 1986. Actualment, la seva casa natal acull un museu on es pot visitar la seva evolució cronològica.

Dins del llegat de Cañas, destaca especialment la sèrie "700 rostres". Aquesta col·lecció de dibuixos, fruit de la seva etapa a Mèxic i de la seva constant observació de l'ésser humà entre 1929 i 1985, és una de les obres més emblemàtiques de l'art català. En ella, l'artista va capturar amb gran precisió antropològica i sensibilitat l'essència i la psicologia de la població indígena, esdevenint un document visual excepcional.